El present treball pretén ser una lectura dels autoretrats de Francesca Woodman. En concret, Self-Deceit I, House 3, i About Being My Model. L’eix vertebrador de la lectura serà una anàlisi de com la representació d’un cos en constant desplaçament —que, a partir de Foucault, anomenarem utòpic— problematitza, a l’obra de Woodman, la noció d’autoretrat tradicional i resisteix als límits del medi fotogràfic. En la lectura, estructurada en tres parts, s’estudiaran els recursos principals que empra la fotògrafa per a representar un cos utòpic: el mirall, el camuflatge i la màscara.

L’escriptura fotogràfica de Francesca Woodman: una lectura dels seus autoretrats

ivySCI AI Smartly Parses PDF, Answers Researchers' Questions, and Helps You Understand Papers in Seconds

Journal Info